El dia del soterrar
m’abraçava a tots els qui
els havia corprés com a mi la mort.
Potser intentava recollir
o caçar al vol
cada gota de la memòria on te tenien
per intentar reconstruir amb elles
un cos que ja no existia.
dimarts, 14 / juliol / 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 hipèrboles:
Molt emotiu, m'has fet vindre molts records dels avis que ja em falten.
Publica un comentari